Aquests dies s’ha fet pública la sentència del TJUE sobre l’abús de la interinitat en la contractació de personal funcionari. Pel que fa al contingut, a l’espera de fer-ne un informe emparat pels nostres serveis jurídics, us remetem a aquest article preparat per Intersindical Valenciana
Ras i curt, la sentència recrimina al Regne d’Espanya que abusi de la condició interina del personal per cobrir feines que són estructurals... Però de la sentència no es deriva que aquest personal esdevé fix automàticament.
El partit ha acabat en empat. D’una banda, les expectatives legítimes de les persones que ocupaven les places no s’han satisfet. La Unió Europea no resol que els interins de llarga durada s'hagin de convertir en funcionaris de carrera automàticament. Però nosaltres sempre hem considerat que no convenia posar tots els ous dins el mateix paner. I que la via jurídica no havia d’impedir el debat públic.
I és per això que hem criticat durament el contingut dels dos “acuerdos” signats a Madrid pel Govern espanyol, UGT, CSIF i CCOO. I hem persistit perquè, en paral•lel a la lluita als tribunals, el debat es traslladàs a les negociacions i als centres de feina.
A hores d’ara, tothom admet que les mesures pactades pel govern i els sindicats espanyols feien més crònic el problema. No volem taxes de reposició: no volem que es limiti el nombre de places que poden sortir a oferta pública. Tampoc volem que es condicioni la configuració de l’oferta pública a dades macroeconòmiques que no tenen cap relació amb els serveis essencials que prestam (aquests dies això és més evident que mai). I volem, d’una vegada, processos de selecció en què es valori tota l'experiència de la gent que ha ocupat interinament llocs de feina durant anys i anys.
