L’article 67.4 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, de 12 d’abril de 2007, va reconèixer el dret a la jubilació parcial dels funcionaris públics: va establir que “escau la jubilació parcial, a sol·licitud de l'interessat, sempre que el funcionari compleixi els requisits i les condicions establerts en el règim de Seguretat Social que li sigui aplicable.”
Al principi, diversos tribunals superiors de justícia varen reconèixer aquesta possibilitat. Posteriorment, però, va canviar el criteri, i es va interpretar que calia desenvolupar-ho reglamentàriament: amb una regulació pròpia i específica per a la jubilació parcial del personal funcionari. És el que va establir el Tribunal Suprem en la sentència d’11 de març de 2013, dictada en recurs de cassació per a unificació de doctrina.
Més encara: el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, va derogar l’article 67.4 de l’EBEP i va suprimir definitivament aquesta modalitat de jubilació per als funcionaris.