Recordatori: d'on ve tot això?

L'any 2020, el Govern Armengol va fer un embull jurídic per a no aplicar la pujada salarial marcada pels Pressuposts generals de l'Estat d'aquell any. Els efectes d'aquella retallada han durat fins al 2024. L'STEI hi va recórrer en contra... I el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va donar la raó al sindicat propi de les Illes Balears el mes de juny de 2024.

S'hauria pogut evitar aquest maldecap fiscal?

Només hi ha una resposta a aquesta pregunta: SÍ. En diverses ocasions.

• En primer lloc —i evidentment— si el Govern Armengol no hagués inaplicat els Pressuposts generals de l'Estat a partir del 2020 per a perjudicar els empleats públics.
• En segon lloc, si el Govern Prohens hagués decidit executar el contingut de la sentència quan va sortir —juny de 2024. En aquest cas, l'any de pagament i l'exercici d'imputació haurien coincidit, i hauríem pogut incloure els imports de la sentència dins la declaració del 2024, que havíem de presentar fins al juny de 2025. 
• En tercer lloc, si el Govern Prohens hagués acceptat la proposta que va fer l'STEI en la demanda d'execució: pagar-ho tot dins el 2025 i evitar-se maldecaps amb la certificació de les quanties. Estaven avisats.
• En quart lloc, si el Govern Prohens hagués fet els dos pagaments dins el 2025, cosa que estava permesa dins la interlocutòria d'execució de sentència i tal com va sol·licitar en el seu moment l'STEI.

Cal denunciar que ni aquest Govern ni l'anterior han gestionat aquesta qüestió pensant en els 50.000 afectats. Ha estat tot un circ enfocat exclusivament als mitjans de comunicació. Volem destacar que el Govern actual sempre ha manifestat que està d'acord a retornar aquests doblers; i que, quan es va publicar la sentència, va anunciar que no la recorreria.

Com va anar, això de l'execució?

En veure que el Govern no pagava als 50.000 empleats públics el que indicava la sentència, l'STEI va registrar al jutjat una sol·licitud d'execució de sentència. El Govern va proposar a la Sala poder executar-la en dos pagaments: setembre de 2025 i febrer de 2026. L'STEI va sol·licitar que es fes efectiu tot el pagament dins l'exercici 2025. La interlocutòria del jutge permetia fer aquests dos pagaments. Marcava com a termini màxim per a fer el segon pagament el mes de febrer de 2026.

Quin tractament fiscal tenen els dos pagaments que ha fet el Govern?

Finalment, el GOIB ha pagat el 65 % de les quanties el setembre de 2025; i el 35 %, el febrer de 20206. Pel que fa a les quanties (els interessos van a part), l'art. 14.2.b de la Llei de l'IRPF estableix el següent:

• L'exercici d'imputació és el 2024. Per tant, ara cal modificar la declaració de 2024.
• El termini per a presentar la modificació coincideix amb la campanya de la Renda 2025 (fins al 30 de juny de 2026).

D'altra banda, l'article 18 de la Llei de l'IRPF regula això altre:

• Tenim el dret a reduir les quanties cobrades en un 30 %
  • si hem cobrat almenys 24 mesos d'endarreriments
  • i si en els exercicis 2019-2024 no hem fet servir aquest dret (potser algú se n'ha beneficiat per endarreriments de carrera professinoal o altres motius).

I què hem de fer amb els interessos?

Els interessos de demora no tributen com a rendiments del treball, sinó com a guanys patrimonials.

Els interessos cobrats el setembre 2025 s'han d'incloure com a guanys patrimonials a la declaració del 2025 que hem de presentar ara. Els interessos cobrats el febrer de 2026, com a guanys patrimonials a la declaració del 2026 que presentarem l'any que ve.

Trobareu els certificats dels interessos al vostre Portal del personal.

I hem de fer una o dues modificacions de la declaració 2024?

L'article 14.2.b de la Llei de l'IRPF marca que el termini per a presentar aquesta modificació coincideix amb la primera campanya ordinària posterior al cobrament. La campanya que està oberta ara (del 8 d'abril al 30 de juny de 2026) és la primera campanya posterior, tant en referència al pagament de setembre de 2025 com al de febrer de 2026. Per tant, si volem complir la llei, hem de passar comptes dins la campanya de Renda 2025 de tot el que hem cobrat d'endarriments per la sentència.

Ara bé, el GOIB ha gestionat de maneres diferents la certificació del que ens ha pagat. Així, alguns empleats públics (com els docents de la Conselleria d'Educació) disposen des de fa setmanes al Portal del personal d'un certificat complet, que inclou les dades d'ambdós pagaments. En canvi, en altres àmbits, de moment, aquest certificat no ha estat expedit.

És per això que el Govern ha recomanat per escrit passar comptes amb l'Agència Tributària en dues campanyes. No és l'opció prevista a la llei.

És difícil presentar aquesta modificació?

 No. En aquest petit vídeo ho explica l'AEAT. Quan modifiquem la declaració, hem de fer el següent:

• Sumar l'import íntegre brut que hem cobrat de la sentència al brut de 2024.
• Sumar les retencions que ens han practicat a les retencions que teníem de 2024.
• Sumar les despeses fiscalment deduïbles.
• Si escau, consignar la reducció del 30 %.
• Presentar la declaració.

Si no disposes del certificat complet que inclogui els dos pagaments, el pots sol·licitar. Recorda que pots modificar la declaració del 2024 fins al 30 de juny de 2026.

Tenen el mateix tractament fiscal la pujadeta del 0,5 % i la recuperació de les retallades del 2020?

 No.

Pel que fa l'increment del 0,5 % amb efectes de gener de 2025 que hem cobrat tot de cop el mes de març d'enguany, s'inclourà sense cap problema a la declaració 2025 que presentarem l'any que ve, perquè està emparat per un Acord de Consell de Govern de l'any 2025. 

I, en referència a la recuperació del 2 % del 2020, el cas és també diferent. Aquesta recuperació no es deu a cap sentència judicial, sinó que forma part de l'Acord entre el Govern i els sindicats signat el febrer de 2025. Per tant, es declararà també dins la campanya 2025, dins el termini que finalitzarà el juny de 2026.

Per tant, ens ha afavorit, la sentència de l'STEI?

Sí. Rotundament. En primer lloc, hem recuperat unes quanties que ens mereixíem. En segon lloc, molta gent es pot aplicar la reducció del 30 %. I, més important, tot l'enrenou generat per la sentència va permetre a l'STEI liderar la negociació d'un complement d'insularitat millor que el de les Illes Canàries.