Aquests dies s’ha fet pública la sentència del TJUE sobre l’abús de la interinitat en la contractació de personal funcionari. Pel que fa al contingut, a l’espera de fer-ne un informe emparat pels nostres serveis jurídics, us remetem a aquest article preparat per Intersindical Valenciana
Per acord unànime dels membres del Comitè de Seguretat i Salut del personal funcionari de Serveis Generals de la CAIB s'ha decidit el tancament de les dependències d'aquesta Administració que s'indiquen més a baix, per trobar-se en el supòsit contemplat en l'article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals referit a l'exposició dels treballadors a un risc greu i imminent en ocasió del seu treball, en existir en aquests centres episodis sospitosos d'infecció per COVID-19.
Aquesta decisió ha estat comunicada a la Inspecció de Treball per a la seva ratificació o anul·lació, i a la pròpia Administració de la CAIB.
Els centres afectats són:
Palma, 23 de març de 2020
SIGNAT: Sindicats CSIF, USO, UGT, SINTTA, STEI-intersindical, CCOO
Publicat l’Acord del Consell de Govern de 16 de març de 2020 pel qual es concreten les mesures de caràcter organitzatiu i de prestació de serveis públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma i del sector públic instrumental, en el marc del que disposen el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i l’Acord del Consell de Govern de 13 de març de 2020 pel qual s’aprova el Pla de Mesures Excepcionals per Limitar la Propagació i el Contagi de la COVID-19.
Les mesures organitzatives són les següents:
Aquestes mesures no han estat negociades amb els representants dels treballadors de Serveis Generals.
És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc de que les conseqüències d’aquesta crisi les acabin pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim dels poders públics que, en aplicació del criteri de l’interès general, s’extremin les mesures de protecció cap a la majoria social.
Pel que fa a la vesant sanitària, caldrà estar a allò que determinin les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients al nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per liquidar la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i el que és més important, els equips humans que hi treballen que, amb la seva professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.
Per altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia a l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no sigui possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contactes; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics, que en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat de que puguin ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com a d’incapacitat temporal per contingències professionals.
L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5 % de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.
Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.
El II Acuerdo para la mejora del empleo público, signat a Madrid l’any 2018 pel Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats espanyols UGT, CCOO i CSIF, ja preveu l’increment mínim del 2 % en les retribucions del personal empleat públic per al 2020. Per això, el mes de novembre, quan va constatar que la Conselleria d’Hisenda no havia previst aquesta pujada en el Projecte de llei de pressuposts, l’STEI Intersindical va denunciar aquesta situació, i va instar el Govern i el Parlament a corregir aquesta manca de previsió.
Ara, un mes després que el Consell de Ministres hagi aprovat el Reial decret llei que dona cobertura legal al 2 % pactat el 2018, el problema esclata a les mans de la Conselleria d’Hisenda més poc previsora que hem conegut. El Govern està obligat a aplicar l’increment del 2 % al personal empleat públic i docent de la concertada però fa servir la seva falta de previsió com a excusa per no aplicar-lo. És la primera vegada que qüestiona un increment retributiu amb rang de llei estatal.
L’STEI Intersindical remarca que el 2010 es va retallar en un 5 % el sou del personal empleat públic (retallada que encara no s’ha revertit), i que durant el període 2011-2015 es varen congelar les retribucions. Per això, no podem acceptar de cap manera les filtracions esbiaixades i tendencioses sobre el període 2015-19. Quan mescla la carrera professional —un dret regulat des del període 2003-2007, que va estar anys sense aplicar-se, que només està garantit per als funcionaris de carrera i personal laboral fix i que no s’aplica al personal docent— amb l’increment retributiu i fa el tall l’any 2015, el Govern segueix la senda de la mala fe que intuírem a la Mesa d’ahir dimarts i, per tapar la seva mala gestió, enfronta la resta de la ciutadania amb el personal empleat públic.
