El Govern balear encara no ha explicat quins comptes fa amb relació a l'increment del 2 % de les retribucions que marca el Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el 22 de gener.

L'STEI Intersindical ha demanat al Govern que convoqui una sessió de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics perquè expliqui com fa comptes aplicar aquest increment.

Ara que farà tres setmanes que el BOE va publicar el Reial decret llei que estableix l'increment del 2 % de les retribucions del personal empleat públic, cal recordar que la Llei de pressuposts de la CAIB per al 2020 inclou una disposició addicional que estableix que un Acord del Consell de Govern podrà limitar aquest increment. L'STEI Intersindical ja va intentar en aquell moment que aquesta disposició desaparegués de la Llei en el tràmit parlamentari, però la majoria de grups no hi va estar d'acord.

És per això que l'STEI Intersindical fa responsables els grups parlamentaris que donen suport al Govern de la incertesa en què ens trobam ara. El Consell de Govern a hores d'ara tampoc no ha adoptat aquest acord i, mentrestant, el personal empleat públic i docent de la concertada de les Illes Balears continua amb les retribucions del 2019.

El Govern ha de posar fil a l'agulla.

Al BOIB núm. 171, de 21 de desembre, s'ha publicat la oferta pública d'ocupació, per a personal funcionari i laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en l'àmbit dels serveis generals.

A la Mesa General d’Empleats Públics del dia 31 d’octubre de 2019 els representants del Govern balear varen explicar a les organitzacions sindicals l’Avantprojecte de llei de pressupostos generals de la CAIB i com afecta els empleats públics al servei de l’administració autonòmica.

Després d’una llarga introducció sobre la desacceleració econòmica que ve i la manca de Pressupostos generals de l’Estat, l’administració autonòmica prendrà una sèrie de decisions:

• Es congelaran les retribucions per a l’any 2020 (mesura supeditada a la possible aprovació dels Pressupostos generals de l’Estat).
• Es respectaran els acords signats i es garanteix que es desenvoluparan durant el 2020.
• No hi pot haver nous acords que impliquin despesa econòmica.
• S’imposaran restriccions a l’hora de contractar nou personal interí: es farà només en casos urgents i justificats.
• Es continuaran els processos selectius iniciats el 2018.
• Es mantenen les suspensions del 2019 (ajuts del fons social, complements retributius lligats a la productivitat i rendiment, realització de serveis extraordinaris fora de la jornada habitual...).

Una vegada més els empleats públics han de pagar la factura de les retallades. Demanam que aquest govern d’esquerres cerqui altres vies per quadrar els pressupostos. Els serveis públics són essencials per mantenir l’estat del benestar que la nostra societat es mereix.

Volem una sanitat, una educació i uns serveis socials de qualitat per poder garantir l’estat del benestar. Amb aquest escenari de previsió dels comptes públics autonòmics, cal posar damunt la taula de debat l’agreujant de l’infrafinançament del govern de l’Estat espanyol cap a les Illes Balears. Per això, l’STEI Intersindical exigeix un finançament just per a les Illes Balears i denuncia l’espoli fiscal a què ens sotmet el Govern espanyol.

Consider necessari aclarir certs aspectes sobre la carrera professional qüestionats a la secció La Galería el diumenge 20 d’octubre, amb el titular «¿Qué ha supuesto el pago de la carrera professional para los funcionarios?»

És cert, com s’afirma en la secció, que la carrera professional es començà a cobrar la legislatura passada, però també és cert que es va negociar l’any 2008 i que s’havia de començar a cobrar, de forma progressiva, a partir de juliol de 2010. Aquell acord inicial es va suspendre amb l’excusa de la crisi econòmica; i no va ser fins al mes de gener de 2016 —cinc anys i mig després— que els empleats públics de Serveis Generals començàrem a percebre les retribucions econòmiques que ens pertoquen pel dret a la carrera professional.